Una Setmana Santa diferent a Marroc

 

Aquesta Setmana Santa hem tornat a viatjar al Marroc amb Soloraids. Ha estat fantàstic! Genial el temps, genial les famílies que ens van acompanyar i genial la gent autòctona.

Érem tres famílies catalanes, entre les quals hi havia el pilot dakarià Jordi Viladoms, i dues famílies andaluses. El més destacable de les cinc famílies ha estat la canalla; aquest any n’hi havia molta i això és ideal per aquesta tipologia de viatge, ja que són els que més gaudeixen del desert.

El primer dia vam arribar a Fes i vam visitar la Medina amb una guia local, que ens va explicar la història d’aquesta ciutat “santa”, impregnant-nos de cultura! L’endemà vam agafar els 4×4 i vam anar direcció al desert, abans vam passar per Arzou i el bosc de cedres SONY DSCon vam poder veure als micos. Molt curiós! Als nens els hi va encantar!A l’arribar a Erfoud vam dedicar la tarda a estar a la zona d’aigües de l’hotel, ja que feia molta calor. Els nens van gaudir molt a la piscina!

Al llevar-nos vam agafar pista fins al desert, pel camí vàrem visitar una escola per tal de donar-los material escolar. Aquest era gentilesa d’una de les famílies, Alfil.be. Més tard, conducció per les dunes, els clients ni s’ho creien del què estaven fent! Arribem a l’oasi, i vermut.I després, un bon dinar a casa el Jordi, que en ple desert marroquí ens va cuinar botifarra amb patates!

La nit següent va ser una de les més màgiques. Vam dormir al mig del desert, a les famoses haimes. Sota un cel estrellat, vam gaudir d’una sobretaula molt interessant amb en Viladoms, que ens va explicar anècdotes del Dakar. Obrint-nos el camí per al què a l’endemà ens esperava, l’anomenada “pista prohibida”. Aquesta pista del desert és la més semblant a una pista dakariana, amb terres de tota mena, pedres, fes-fes, arena….fins arribar a Zagora i M’hamid.

Durant el camí de M’hamid a Found Zigid es travessa l’Iriki, un llac sec de més de 50 km. Nosaltres vam tenir l’oportunitat de dinar ben bé al mig del llac. Semblava que estiguéssim a la lluna, al no res. Una sensació de plenitud i alhora de sentir-te petit en mig del desert.

Ja a les acaballes del viatge, vam arribar a Marràqueix on vam omplir-nos de la seva màgia: la medina, la plaça, els colors, les olors, els mercats, tota la ciutat és una meravella. Després de quatre compres, sopàrem al mig de la plaça, en unes paradetes que hi ha, s’hi estava d’allò més bé.SONY DSC

Són molts i molt diferents els records que em queden d’aquest viatge. He desconnectat totalment, no m’ho pensava pas, i torno amb la idea canviada de molts estereotips que s’adquireixen aquí al nostre país. I, tornaré, segur! I no cal que parli dels meus fills, que ja em demanen la data de tornada.

 

No us podeu perdre les fotos!!